El trajecte que totes les companyes i companys hem pogut seguir al llarg d'aquest any ha estat molt positiu. M'agradaria destacar els aspectes que per mi m'han semblat més interessants per al meu bagatge professional: el fet de cercar estratègies per a la meva tasca de docent, el fet de compartir experiències amb els meus companys sobre les nostres tasques professionals educatives, experimentar processos metodològics dins de l'aula amb els nostres companys i, sobretot, conèixer a diferents persones que es troben en el mateix cas laboral que tu.
Moltes gràcies per passar aquest trajecte amb mi.
Cordialment,
Xavier Ollonarte Rovira.
divendres, 25 de març del 2011
dimecres, 23 de març del 2011
REFORMULACIÓ DE L'ACCIÓ EDUCATIVA
Quan he llegit l'article que ens ha proposat el professor, he pensat en un article que vaig escriure ara fa uns mesos. De manera que la meva reflexió està exposada a continuació:
A l’actualitat, els professionals de l’educació hem de ser conscients
que vivim en una època immersa en canvis constants (la societat dinàmica
és la societat que camina en constant moviment. De manera
que l’educador no pot quedar-se aliè a aquests canvis tan flagrants).
Així que el professional de l’educació ha de concebre els canvis a
través de la seva pròpia reformulació de l’acció educativa. Aquesta
anàlisi interna i reformulatòria de la seva acció educativa, la pot concebre
a través de diferents eines i estratègies. Però bé, en aquest cas
només n’analitzarem un: el diari reflexiu.
El diari reflexiu, per l’educador, és l’eina més valuosa per tal de reflexionar
sobre els fets, successos i conflictes que es porten a terme
en el si de la comunitat de la seva aula. De manera que hem de concebre
la reflexió com a una oportunitat de reformulació de la nostra
tasca educativa ja que, a través de la nostra escriptura experiencial,
podrem veure quins són els aspectes que hem de modificar de la
nostra intervenció docent.
Reflexionar a través de la prosa ens ajuda a analitzar els conflictes
d’una forma més acurada, ja que ens quedarà tot el conflicte redactat.
I, per tant, en hores no lectives podrem indagar noves estratègies,
tècniques o formes de retrobament amb la solució de l’interrogant.
De manera que l’anàlisi acurada dels conflictes ens portarà
a concebre una millor solució del conflicte.
Reflexionar a través de la prosa ens ajuda a ampliar la nostra pròpia
escala de valors. Quan treballem els valors morals i democràtics,
els professionals de l’educació hem de ser conscients que han de
sorgir a través de l’experiència dels nostres infants. Així que haurem
de vetllar per tal que s’efectuï un guiatge educatiu de qualitat, per tal
que els infants arribin a concebre la seva pròpia escala de valors.
Reflexionar a través de la prosa ens ajuda a treballar les emocions.
El psicòleg Daniel Goleman ens fa menció del concepte “ intel·
ligència emocional” (l’ésser té la capacitat de pensar i sentir. Per
tant, quan gestiona amb deteniment aquestes capacitats, és capaç
de trobar un equilibri d’autogestió i discerniment de les seves pròpies
emocions). Així que, a través de la reflexió, hem de ser capaços
de fer un treball de qualitat a dins de les nostres aules.
Reflexionar a través de la prosa ens ajuda a observar que tots els
infants aprenen de formes ben diferents. El psicòleg Howard Gardner
ens fa menció del concepte “intel·ligències múltiples” (cada
infant aprèn de diferent manera. Per tant, l’ésser pot arribar al coneixement
a través de la intel·ligència lingüística, espacial, lògicomatemàtica,
musical, cinestèsica, interpersonal i intrapersonal).
Així que la reflexió ens ha de portar a entreveure una visió general
i personal de cada infant, per tal que es respecti el seu propi ritme
d’ensenyament-aprenentatge.
Reflexionar a través de la prosa ens ha d’ajudar a construir i
innovar en el camp educatiu. El diari reflexiu ens ajudarà en la
recerca educativa, psicològica i pedagògica. De manera que el bagatge
prosari ens ha de servir per construir una recerca educativa
de qualitat.
En definitiva, si aconseguim que el diari reflexiu esdevingui una
de les eines fonamentals de la nostra tasca educativa, aconseguirem
que les nostres intervencions s’efectuïn des de l’experiència,
la prudència, la serietat, el rigor i el seny.
que vivim en una època immersa en canvis constants (la societat dinàmica
és la societat que camina en constant moviment. De manera
que l’educador no pot quedar-se aliè a aquests canvis tan flagrants).
Així que el professional de l’educació ha de concebre els canvis a
través de la seva pròpia reformulació de l’acció educativa. Aquesta
anàlisi interna i reformulatòria de la seva acció educativa, la pot concebre
a través de diferents eines i estratègies. Però bé, en aquest cas
només n’analitzarem un: el diari reflexiu.
El diari reflexiu, per l’educador, és l’eina més valuosa per tal de reflexionar
sobre els fets, successos i conflictes que es porten a terme
en el si de la comunitat de la seva aula. De manera que hem de concebre
la reflexió com a una oportunitat de reformulació de la nostra
tasca educativa ja que, a través de la nostra escriptura experiencial,
podrem veure quins són els aspectes que hem de modificar de la
nostra intervenció docent.
Reflexionar a través de la prosa ens ajuda a analitzar els conflictes
d’una forma més acurada, ja que ens quedarà tot el conflicte redactat.
I, per tant, en hores no lectives podrem indagar noves estratègies,
tècniques o formes de retrobament amb la solució de l’interrogant.
De manera que l’anàlisi acurada dels conflictes ens portarà
a concebre una millor solució del conflicte.
Reflexionar a través de la prosa ens ajuda a ampliar la nostra pròpia
escala de valors. Quan treballem els valors morals i democràtics,
els professionals de l’educació hem de ser conscients que han de
sorgir a través de l’experiència dels nostres infants. Així que haurem
de vetllar per tal que s’efectuï un guiatge educatiu de qualitat, per tal
que els infants arribin a concebre la seva pròpia escala de valors.
Reflexionar a través de la prosa ens ajuda a treballar les emocions.
El psicòleg Daniel Goleman ens fa menció del concepte “ intel·
ligència emocional” (l’ésser té la capacitat de pensar i sentir. Per
tant, quan gestiona amb deteniment aquestes capacitats, és capaç
de trobar un equilibri d’autogestió i discerniment de les seves pròpies
emocions). Així que, a través de la reflexió, hem de ser capaços
de fer un treball de qualitat a dins de les nostres aules.
Reflexionar a través de la prosa ens ajuda a observar que tots els
infants aprenen de formes ben diferents. El psicòleg Howard Gardner
ens fa menció del concepte “intel·ligències múltiples” (cada
infant aprèn de diferent manera. Per tant, l’ésser pot arribar al coneixement
a través de la intel·ligència lingüística, espacial, lògicomatemàtica,
musical, cinestèsica, interpersonal i intrapersonal).
Així que la reflexió ens ha de portar a entreveure una visió general
i personal de cada infant, per tal que es respecti el seu propi ritme
d’ensenyament-aprenentatge.
Reflexionar a través de la prosa ens ha d’ajudar a construir i
innovar en el camp educatiu. El diari reflexiu ens ajudarà en la
recerca educativa, psicològica i pedagògica. De manera que el bagatge
prosari ens ha de servir per construir una recerca educativa
de qualitat.
En definitiva, si aconseguim que el diari reflexiu esdevingui una
de les eines fonamentals de la nostra tasca educativa, aconseguirem
que les nostres intervencions s’efectuïn des de l’experiència,
la prudència, la serietat, el rigor i el seny.
Article publicat al Diari 3 de vuit del Penedès.
dissabte, 5 de març del 2011
DIVERSITAT, INTERCULTURALITAT I AVALUACIÓ
Activitat-2: Els alumnes amb TDH.
El mètode de treball que vam utilitzar per tal de poder albergar els aprenentatges estipulats en la sessió, va ser per grups de treball cooperatiu.
De manera que, a continuació, us explicaré, d'una forma visula i entenedora, les diferents fases dels grups de treball cooperatiu.
1era fase: La Lourdes va repertir quatre lletres (A,B,C,D) a totes les persones de la classe. De manera que tots els grups de treball cooperatiu estaven formats per quatre persones i cada persona tenia una lletra diferent.
2ona fase: Cada lletra s'ha d'agrupar amb la seva lletra (per exemple, totes les lletres A s'han d'agrupar totes juntes). De manera que vam haver de parlar sobre el tema que ens havia tocat i ens el vam llegir i comentar. Així que en aquest apartat del treball, vam poder gaudir dels grups d'experts.
3era fase: Cada lletra torna al seu grup i, llavors, cadascú explica al seu grup (en qualitat d'expert) l'apartat que li toqui defensar.
orientacions per a un/a mestre/a novell per a tractar alumnes que presenten TDAH:
A. METODOLOGIA EN DONAR LES CLASSES:
Com donar les classes?
- Dinàmiques per captar l'atenció de l'infant.
- Aprenentatge significatiu.
- Utilitzar material manipulatiu.
- Fer-lo partícip a través de les preguntes.
- Utilitzar un material per a ell.
Com explicar els continguts acadèmics?
- Captar els moments d'atenció per explicar la teoria.
- Prioritzar els continguts.
- Aprenentatge significatiu.
Assignació de deures i tasques:
- Material personalitzat (llibreta amb la seva fotografia).
- Tasques adaptades al nivell d'atenció de l'infant.
- Donar-li un càrrec que volem que no s'oblidi.
- La supervisió del tutor.
B. COM MILLORAR EL COMPORTAMENT DEL NEN/A:
Supervisió constant:
- Mirar l'agenda cada dia.
- Marcar objectius a curt termini.
- Lligam constant amb la família.
Tutories individualitzades:
- Tutoria amb moviment.
- Marcar un ítem a parlar/avaluar.
- Musicoteràpia/expressió corporal.
Eines bàsiques per al control del comportament:
- Graella de tasques.
- Estímul-resposta (dibuix).
- Posició a l'aula.
- Treballar amb tota la classe.
- Dinàmiques de grup.
C. ORIENTACIONS DAVANT DE SITUACIONS CONCRETES:
S'aixeca sovint:
- cridar-li l'atenció.
- Donar-li un encàrrec.
Interromp constantment:
- Fer-li veure que el seu comportament afecta a tota la classe. Fer-li prendre consciència mitjançant estratègies motivants.
Molesta els companys a taula:
- Fer-lo reflexionar.
- Fer tutories individualitzades.
- Explicar la situació de l'infant als altres infants per tal que no s'enfadin i el puguin ajudar a que no ho faci.
Perd el control i crida:
- Canviar ràpidament d'activitat.
- Contenir-lo.
- Enviar-lo al seu raco personal per tal que reflexiono i es calmi.
- Fer-li fer un encàrrec fora de l'aula.
D. COM MILLORAR L'AUTOESTIMA A L'AULA:
Predisposició per part del mestre/a:
- Rebre molts encontres per part del mestre.
- Recursos positius.
- Aprenentatge significatiu.
- Comunicació i atenció.
Proposta d'activitats:
- Estabir un racó a l'aula per a ell.
- Treball cooperatiu/ en grups/ parelles i anivellats.
- Dinàmiques de grup per cohesionar el grup i potenciar l'autoestima.
- Donar-li un càrrec perquè es senti important dins del grup-classe.
Punts clau per a la millora de l'autoestima i el comportament en general:
- Reforços positius.
- Atenció.
El mètode de treball que vam utilitzar per tal de poder albergar els aprenentatges estipulats en la sessió, va ser per grups de treball cooperatiu.
De manera que, a continuació, us explicaré, d'una forma visula i entenedora, les diferents fases dels grups de treball cooperatiu.
1era fase: La Lourdes va repertir quatre lletres (A,B,C,D) a totes les persones de la classe. De manera que tots els grups de treball cooperatiu estaven formats per quatre persones i cada persona tenia una lletra diferent.
2ona fase: Cada lletra s'ha d'agrupar amb la seva lletra (per exemple, totes les lletres A s'han d'agrupar totes juntes). De manera que vam haver de parlar sobre el tema que ens havia tocat i ens el vam llegir i comentar. Així que en aquest apartat del treball, vam poder gaudir dels grups d'experts.
3era fase: Cada lletra torna al seu grup i, llavors, cadascú explica al seu grup (en qualitat d'expert) l'apartat que li toqui defensar.
orientacions per a un/a mestre/a novell per a tractar alumnes que presenten TDAH:
A. METODOLOGIA EN DONAR LES CLASSES:
Com donar les classes?
- Dinàmiques per captar l'atenció de l'infant.
- Aprenentatge significatiu.
- Utilitzar material manipulatiu.
- Fer-lo partícip a través de les preguntes.
- Utilitzar un material per a ell.
Com explicar els continguts acadèmics?
- Captar els moments d'atenció per explicar la teoria.
- Prioritzar els continguts.
- Aprenentatge significatiu.
Assignació de deures i tasques:
- Material personalitzat (llibreta amb la seva fotografia).
- Tasques adaptades al nivell d'atenció de l'infant.
- Donar-li un càrrec que volem que no s'oblidi.
- La supervisió del tutor.
B. COM MILLORAR EL COMPORTAMENT DEL NEN/A:
Supervisió constant:
- Mirar l'agenda cada dia.
- Marcar objectius a curt termini.
- Lligam constant amb la família.
Tutories individualitzades:
- Tutoria amb moviment.
- Marcar un ítem a parlar/avaluar.
- Musicoteràpia/expressió corporal.
Eines bàsiques per al control del comportament:
- Graella de tasques.
- Estímul-resposta (dibuix).
- Posició a l'aula.
- Treballar amb tota la classe.
- Dinàmiques de grup.
C. ORIENTACIONS DAVANT DE SITUACIONS CONCRETES:
S'aixeca sovint:
- cridar-li l'atenció.
- Donar-li un encàrrec.
Interromp constantment:
- Fer-li veure que el seu comportament afecta a tota la classe. Fer-li prendre consciència mitjançant estratègies motivants.
Molesta els companys a taula:
- Fer-lo reflexionar.
- Fer tutories individualitzades.
- Explicar la situació de l'infant als altres infants per tal que no s'enfadin i el puguin ajudar a que no ho faci.
Perd el control i crida:
- Canviar ràpidament d'activitat.
- Contenir-lo.
- Enviar-lo al seu raco personal per tal que reflexiono i es calmi.
- Fer-li fer un encàrrec fora de l'aula.
D. COM MILLORAR L'AUTOESTIMA A L'AULA:
Predisposició per part del mestre/a:
- Rebre molts encontres per part del mestre.
- Recursos positius.
- Aprenentatge significatiu.
- Comunicació i atenció.
Proposta d'activitats:
- Estabir un racó a l'aula per a ell.
- Treball cooperatiu/ en grups/ parelles i anivellats.
- Dinàmiques de grup per cohesionar el grup i potenciar l'autoestima.
- Donar-li un càrrec perquè es senti important dins del grup-classe.
Punts clau per a la millora de l'autoestima i el comportament en general:
- Reforços positius.
- Atenció.
DIVERSITAT, INTERCULTURALITAT I AVALUACIÓ
AUTOANÀLISI: En un primer moment qun vaig poder visionar el vídeo a l'aula vaig pensar en un missatge clar i precís de racisme. Tot i que el treball publicitari, des del meu humil punt de vista, no és gaire encertat envers el treball de l'integració. Ens permet analitzar com actúa moltes de les masses socials envers el fenomen de la immigració.
La persona negre puja dalt del fanal per tal de donar-li el globús que havia perdut l'infant. El negre, en aquest cas, és la persona que lluita per l'acceptació. En canvi la nena petita és la imatge de la innocència (a través de la innocència experimentem l'experiència. En aquest cas si l'experiència de l'entorn no és la correcta, la nena quan ja sigui adulta caurà en l'etiquetació de les persones, els estereotips i els perjudicis). Al cap d'una estona apareix la mare que allunya la seva filla del negre. La mare és l'experiència que un dia també va ésser la innocència de la seva filla. El negre marxa trist amb el globús cap a casa seva. Vegem que dins la llar hi ha més globús de diferents colors (significa que la diversitat està clausurada. De manera que la nostra societat encara necessita avançar molt en termes d'integració social). I, per últim, apareix l'eslògan publicitari (segons la meva opinió molt desafortunat).
CONTRAST: Tots els components del grup hem pensat gairebé en el mateix. No obstant això, hi hagut alguns aspectes que ens han enriquit, ja que alguns components del grup no ens haviem fixat en aspectes tan metafòrics com el fet de tenir tants globús de diferents colors dins de la llar. De manera que el fet de contrastar el visionament del vídeo amb els altres companys, ens ha servit per evidenciar molts aspectes del vídeo. Ara bé, també ens ha servit per descobrir-ne de nous.
REDESCRIPCIÓ: El vídeo evidencia un succés bastant habitual al món. Un món que, en múltiples ocasions, s'omple la boca de progressisme. I, en canvi, quan arriba l'hora de desfer-se dels perjudicis i estereotips infundats per la nostra propia cultura, cau en l'error de seguir pel camí de la cultura negativa. De manera que nosaltres, com a professionals de l'educació, hem de vetallar i, a la vegada, lluitar perquè no hi hagin classificacions racials ni discriminacions de cap tipus.
La persona negre puja dalt del fanal per tal de donar-li el globús que havia perdut l'infant. El negre, en aquest cas, és la persona que lluita per l'acceptació. En canvi la nena petita és la imatge de la innocència (a través de la innocència experimentem l'experiència. En aquest cas si l'experiència de l'entorn no és la correcta, la nena quan ja sigui adulta caurà en l'etiquetació de les persones, els estereotips i els perjudicis). Al cap d'una estona apareix la mare que allunya la seva filla del negre. La mare és l'experiència que un dia també va ésser la innocència de la seva filla. El negre marxa trist amb el globús cap a casa seva. Vegem que dins la llar hi ha més globús de diferents colors (significa que la diversitat està clausurada. De manera que la nostra societat encara necessita avançar molt en termes d'integració social). I, per últim, apareix l'eslògan publicitari (segons la meva opinió molt desafortunat).
CONTRAST: Tots els components del grup hem pensat gairebé en el mateix. No obstant això, hi hagut alguns aspectes que ens han enriquit, ja que alguns components del grup no ens haviem fixat en aspectes tan metafòrics com el fet de tenir tants globús de diferents colors dins de la llar. De manera que el fet de contrastar el visionament del vídeo amb els altres companys, ens ha servit per evidenciar molts aspectes del vídeo. Ara bé, també ens ha servit per descobrir-ne de nous.
REDESCRIPCIÓ: El vídeo evidencia un succés bastant habitual al món. Un món que, en múltiples ocasions, s'omple la boca de progressisme. I, en canvi, quan arriba l'hora de desfer-se dels perjudicis i estereotips infundats per la nostra propia cultura, cau en l'error de seguir pel camí de la cultura negativa. De manera que nosaltres, com a professionals de l'educació, hem de vetallar i, a la vegada, lluitar perquè no hi hagin classificacions racials ni discriminacions de cap tipus.
dijous, 24 de febrer del 2011
LA PROGRAMACIÓ COMPETENCIAL
http://es.scribd.com/doc/49458778/26119225-Pauta-analisi-UP-1
http://es.scribd.com/doc/49458903/Nivell-d-aula-la-tardor
http://es.scribd.com/doc/49458968/UD-20La-20tardor-202010-2011-1
http://es.scribd.com/doc/49458903/Nivell-d-aula-la-tardor
http://es.scribd.com/doc/49458968/UD-20La-20tardor-202010-2011-1
DECRET 142/2007
La llengua catalana, llengua castellana i llengua estrangera.
-El tractament de les llengües: la finalitat de l’ensenyament és assolir el domini progressiu de les tres llengües.
-Competències pròpies de l’àrea: competència comunicativa i competència audiovisual.
-Aportacions de l’àrea a les competències bàsiques: competència artística, competència d’aprendre a aprendre, competències centrades en conviure i habitar el món, competència social i ciutadana i competència artística i cultural.
-Estructura dels continguts: és l’estructura general dels continguts que s’han d’assolir al final de l’escolaritat.
-Objectius: són les capacitats que els nens han d’assolir.
-Continguts: Distribuïts per cicles.
-Criteris d’avaluació: és allò que s’avalua.
-El tractament de les llengües: la finalitat de l’ensenyament és assolir el domini progressiu de les tres llengües.
-Competències pròpies de l’àrea: competència comunicativa i competència audiovisual.
-Aportacions de l’àrea a les competències bàsiques: competència artística, competència d’aprendre a aprendre, competències centrades en conviure i habitar el món, competència social i ciutadana i competència artística i cultural.
-Estructura dels continguts: és l’estructura general dels continguts que s’han d’assolir al final de l’escolaritat.
-Objectius: són les capacitats que els nens han d’assolir.
-Continguts: Distribuïts per cicles.
-Criteris d’avaluació: és allò que s’avalua.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)